DAFO de centre

L’elaboració d’un dafo de centre:

·       Què és un dafo i per a què serveix?

ÉS: l’anàlisi d’un centre educatiu que es fonamenta en la identificació, d’una banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn. Té com a objectiu ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

Variables de l’anàlisi DAFO:

Debilitat o punt feble (D): Factor intern d’un centre educatiu que pot limitar-ne la bona marxa i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.

Respon a preguntes com: Què s’hauria de millorar del centre? ...

Amenaça (A): Factor de l’entorn que pot afectar la bona marxa d’un centre educatiu i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.

Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot afectar la bona marxa de l’escola, incrementar els riscos o reduir-ne l’èxit? ....

Fortalesa o punt fort (F): Factor intern d’un centre educatiu que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge.

Respon a preguntes com: Què es valora del centre? De què estem satisfets del centre?...

Oportunitat (O): Factor de l’entorn que pot representar per a un centre educatiu un avantatge o una possibilitat perquè millori el seu funcionament, els seus resultats o els seus serveis.

Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge?

Fortaleses:

·       Relació famílies

·       Resultats d’aprenentatge assolits

·       Responsabilitat i cooperació

·       Grau de motivació.

·       Grau d’autonomia assolida.

·       Anàlisi i valoració de la metodologia emprada.

·       Comprensió oral

·       Connexió dels continguts amb la realitat.

·       Potenciació del raonament.

·       Sensibilització multicultural i plurilingüística.

·       Expressió de vivències, sentiments i opinions.

·       Gestió de les emocions a l’aula.

·       Relació entre les persones del centre.

·       Convivència: recollida i ús de suggeriments, presa de decisions.

·       Professorat i altres tasques: especialista d’educació especial, personal del departament de psicopedagogia ...

·       Plantejament transversal de les competències bàsiques.

·       Seqüenciació dels continguts i procediments seleccionats per assolir els objectius curriculars.

·       Anàlisi dels resultats acadèmics per adaptar l’acció educativa.

·       Avaluació periòdica dels plans i projectes.

·       Estratègies de resolució de conflictes.

·       Aplicació de bons criteris pedagògics

Oportunitats:

·       Relació famílies

·       El fet de tenir un carril-bici i tenir aparcament al costat.

·       El fet que les famílies viuen a prop de l'escola.

·       Tenir escoles properes al centre

·       Tenir bars i supermercats a prop.

·       Tenir els patis annexes a les aules.

·       Tenir vegetació en tot el centre. 

L’elaboració d’un dafo d’ aula:

Organització dels espais com a contexts d'aprenentatge

-Fomentar l'autonomia dels infants

-Espais que facilitin els hàbits i rutines dels infants

-Espais que potenciïn els jocs lògics-matemàtics

-Espais que potenciïn l'experimentació multisensorial (olors, música...)

-Que hi hagi diferents materials als espais (plàstic, natural...)

-Que creiïn diferents reaccions als infants

Fortaleses:

·       Relació i comunicació amb les famílies

·       La manera de donar la benvinguda dels infants

·       Posar delicadament els infants al llit

·       Fomentar l'autonomia durant el berenar

·       La situació del canvi de bolquers

·       L'autonomia a l'hora d'agafar material personal

Oportunitats:

·       Espais de trobada amb les famílies

·       La predisposició de penjadors a l'entrada per cada infant

·       Tenir cartelleres per donar informacions

·       Tenir una bona organització de l'aula i dels materials

·       Tenir els patis annexes a les aules.

1r Dossier

Primeres impressions a la motxilla

1r Dossier Itinerari B

Objectius	Fer emergir creences i contrastar-les Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en tots ells.
Continguts	El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
Agrupament	Individual
Lliurament	23  e febrer

Quin tipus de mestre vull ser?

  A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

Per jo, un mestre ideal és:

-          Aquell mestre que estima a cadascun dels alumnes.

-          Que respecte com a l’infant com a tal i al seu ritme d’aprenentatge i acció.

-          Que ofereix tot el que té i sap.

-          Qui demostra confiança i crea un clima de pau, seguretat i confiança.

-          Que escolta als pares, alumnes i als companys/es de personal docent.

-          Un mestre alegre i satisfet, que deixa de banda els seus problemes personals quan entra a l’escola per donar-ho tot als infants.

-          Aquell mestre que sempre s’està formant mitjançant cursos, conferències, tallers.

-          Aquell que tingui una bona iniciativa, amb capacitat d’aprofitar al màxim els recursos.

-          Aquell que satisfà les necessitats bàsiques de l’infant i que al mateix temps l’ajuda a adquirir la seva autonomia.

-          Aquell mestre que és conscient que forma part d’una comunitat educativa.

-          Aquell que aprofita al màxim els pocs recursos que té, i aprofita situacions enriquidores del dia a dia.

-          Un mestre flexible, que s’adapta a noves situacions i adapta les activitats a les necessitats del infants.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

El perfil de mestre a l’’etapa de 0-3 és diferent al d l’etapa de 3-6. És diferent en quan a que a 0-3 el mestre dedica molt més temps a satisfer les necessitats bàsiques, ja que en segons quins aspectes els infants encara no són autònoms. A més, la relació mestre- família és molt més propera ja que són ells els que comuniquen un a l’altre com ha anat el dia, la nit, com es troba el  mateix infant, les coses que s’han fet, explicar qualque problema, elogi, etc. en aquesta etapa es creu que sense una bona relació i interacció família – escola no es pot dur a terme una educació de qualitat per l’infant. Aquesta necessitat d’interacció canvia a l’etapa de 3-6, ja no existeix la necessitat de parlar per l’infant, i per tant a poc a poc la implicació de les famílies va canviant i es va fent més distant. Depenent de l’escola, els pares tindran més o menys oportunitats per col·laborar dins l’escola.

Jo crec que el perfil de mestre de 0-3 i 3-6 ha de ser el mateix, o bastant igual, ja que han de mostrar la mateixa felicitat i vocació cap a la seva feina. Hi ha que dir, que existeix una diferència abismal d’un cicle a un altre, ja que com he comentat anteriorment les tasques no són les mateixes i això fa que pugui ser una diferencia que hi pugui haver en el perfil d’una mestre de 0-3 amb una de 3-6.

·        Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el que vas veure.

Durant les meves pràctiques em vaig trobar amb una mestra que des del primer dia es va notar que també estimava la seva feina, ja que ella una de les coses que em va dir el primer dia és que el nostre objectiu durant les pràctiques havia d’aprendre molt. I així va ser, ja que des d’un primer moment em va considerar com una educadora més, on em va deixar participar al cap d’unes setmanes en totes les activitats, decisions, planificacións i altres tasquen que feien les educadores a dins l’escola.

Sempre em va dir en el moment oportú com s’havien de fer les coses, i sinó ho feia bé em corregia amb les millors paraules. Em va donar molts consells, em va ajudar amb tot el que li vaig demanar.

I sobretot, mai em va considerar inferior a ella.

Era, i és una mestra agradable amb infants i adults, oberta a les propostes, amb ganes de feina i ganes d’aprendre. Una mestra que estima als infants i als companys de centre. Qui ajuda a qui ho necessiti i qui en demana si cal.

Jo crec que si que hi ha diferencies entre el seu perfil de mestre i el meu, però crec que es molt normal, tenint en compte que així com hi ha diferents personalitats i maneres de veure les coses, també ens podem trobar amb una gran diversitat de perfils de mestres, i personalment crec, que això és el que ens fa ser rics en educació.

·        Quin tipus de mestre vols ser?

Jo vull ser una mestra que:

-          -  Aprengui dels més petits; vull fer-me gran aprenent dels més petits.

-          - Que aprengui, gaudeixi, i s’embruti aprenent amb els infants.

-          - Que estimi i respecti a cadascun dels infants.

-          - Una mestra que acompanyi i guií en el procés educatiu dels infants.

-          - Una mestra alegre que demostri seguretat i confiança cap als infants, pares, famílies, i equip docent.

-          - Una mestra que faixi tot el que sap i més, que ho doni tot.

-          - Que sempre estigui disposada a ajudar als infants i a les seves respectives famílies quan ho necessitin.

-          - Una mestra conscient que forma part d’una comunitat educativa.

-          - Una mestra capaç de riure, plorar, cantar amb els infants, no amagar-lis cap sentiment.

-          - En definitiva, vull ser una mestra que estimi la seva feina!

·        Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

Com tot, a mesura que passa el temps, anam canviant de maneres de pensar, de vestir, etc. En quant al concepte de mestra, no es que amb el temps l’hagi anat canviat, sinó que a mesura que he anat fent anys, agafant experiència, llegint i demés he anat afegint coses i perfilant-ne d’altres, però en sí, jo crec que més o menys sempre he tingut clar que el meu perfil de mestra seria el que he comentat abans.