2n Dossier. Itinerari B

Seguim omplint la motxilla:

Un dia a una aula d’Educació Infantil

Dossier de feines per al dia 8 de març de 2012

Objectius	1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques.
Continguts	1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional 3. El paper del professorat
Agrupament	Individual (PER PENJAR AL BLOG)
Lliurament	8 de març de 2012

Una jornada a l’escoleta

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1.     Què fan els infants en un dia típic?

Els infants en un dia típic a l’escola:

Son rebuts per l’educadora a la seva aula i es posen a jugar de manera lliure amb els seus companys de classe. Seguidament es realitzava l’assemblea, on els infants s’asseien en rotllana damunt el seu símbol; es donava el bon dia a cadascun dels infants, i l’educadora explica als infants quina activitat esteia preparada per aquell dia.

Posteriorment els infants berenaven; on s’asseien cadascú al seu lloc per després poder realitzar l’activitat preparada (música, plàstica, tallers intergrupals, psicomotricitat, etc) una activitat per una dia diferent. Per acabar, els infants anaven al pati on podien jugar lliurament (córrer, botar, saltar, jugar amb arena, amagar-se, etc). mentrestant s’aprofitava per anar cridant als infants que portaven boquers per caviar-los tranquilament. Hi ha que dir que si era necessari canviar-lo abans, com és evident, es feia. Per acabar, els pares venien a cercar els seus fills i s’acomiadaven de l’educadora.

2.    Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Totes les educadores de cada cicle, feien reunions mensuals, per planificar les activitats que s’havien de realitzar, i es parlava també amb quina finalitat la preparaven. Així com també parlaven de diversos problemes que havíen sorgit per poder trobar una solució entre totes.

Llavors, un cop cada mestra a dins la seva aula, depenent de la seva particular manera de fer feina, platejava l’activitat als infants d’una manera o d’una altre.

3.    Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

L’estructura fonamental són les rutines, fer les coses de manera tranquila i amb seguretat on els infants sàpiguen en cada moment el que es va a fer.

4.    Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

La jornada escolar estava organitzada per un horari setmanal, on cada dia hi havia una activitat que era la mateixa, per exemple: tots els dilluns de l’any es feia l’activitat de música.

L’aula estava organitzada mitjançant racons, el racó de moviment, de contes, botiga, cuina, perruqueria, etc. En aquest cas, la qui organitza tot això és l’educadora de l’aula, i a més és la qui pren una decisió o un altre quan sorgeix un entrebanc dins l’aula, i pren la decisió més adequada per aquella situació, problema o infants determinats.

5.    Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Depenent de l’activitat, els infants podien interactuar junts, individualment, en parella o en petit grup.

6.    Com interactuen amb el mestre/a?

Els infants, davant qualsevol situació, tant possitiva –Alegre, com de conflicte- negativa, es comunicaven amb la mestra, això si cada infant ho transmetia de diferents manera, ja que no tots els infants tenien assolit el mateix grau de llenguatge i comunicació.

7.    Com s’interectua amb les famílies?

Amb les famílies s’interactuava a les entrades i sortides, a més l’educadora tenia penjat una cartellera a l’aula on hi apuntava com havia anat el matí, si feia falta alguna cosa, si l’infant a fet caca o pixu, etc. A més, per totes aquelles famílies que ho demanaven, podien solicitar una entrevista amb l’educadora per parlar del seu infant en concret. Finalment, un cop per trimestre es realitzava una reuniño d’aula, on l’educadora té la finalitat de reunir a tots els pares de l’aula i explicar-lis quines activitats es realitzen.

Objectius	1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques. 2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.
Continguts	1. Característiques del canvi i dels processos de millora en educació. 2. El paper del professorat
Agrupament	Individual (PER PENJAR AL BLOG)
Lliurament	8 de març de 2012

Concepte d’infant

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entents.

Cal que posis aquesta definició al teu blog.

Des de fa 3 anys al llarg de la carrera, hem anat parlant del concepte d’infant. He de dir que a mesura he hem anat creixent i aprenent coses noves del maravellós món de l’educació el concepte d’infant també s’ha anat expandint i/o modificant i perfeccionant.

Per tant, quan parlo d’infant, em refereixo a:

·        Una persona que depén de l’adult de qui ha de rebre educació i afectivitat.

·        Com a persona humana té drets, en aquests cas els drets de l’infant.

·        Una persona que està en desenvolupament físic, emocional, social, afectiu i intel·lectual, i que per tant en presenta necessitats que l’adult ajuda a satisfer.

·        Un infant que es capaç d’expressar-se i comunicar-se amb els altres.

·        I sobretot és una persona competent sempre tenint en compte les seves possibilitats.

1r Dossier

Primeres impressions a la motxilla

1r Dossier Itinerari B

Objectius	Fer emergir creences i contrastar-les Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en tots ells.
Continguts	El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
Agrupament	Individual
Lliurament	23  e febrer

Quin tipus de mestre vull ser?

  A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

Per jo, un mestre ideal és:

-          Aquell mestre que estima a cadascun dels alumnes.

-          Que respecte com a l’infant com a tal i al seu ritme d’aprenentatge i acció.

-          Que ofereix tot el que té i sap.

-          Qui demostra confiança i crea un clima de pau, seguretat i confiança.

-          Que escolta als pares, alumnes i als companys/es de personal docent.

-          Un mestre alegre i satisfet, que deixa de banda els seus problemes personals quan entra a l’escola per donar-ho tot als infants.

-          Aquell mestre que sempre s’està formant mitjançant cursos, conferències, tallers.

-          Aquell que tingui una bona iniciativa, amb capacitat d’aprofitar al màxim els recursos.

-          Aquell que satisfà les necessitats bàsiques de l’infant i que al mateix temps l’ajuda a adquirir la seva autonomia.

-          Aquell mestre que és conscient que forma part d’una comunitat educativa.

-          Aquell que aprofita al màxim els pocs recursos que té, i aprofita situacions enriquidores del dia a dia.

-          Un mestre flexible, que s’adapta a noves situacions i adapta les activitats a les necessitats del infants.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

El perfil de mestre a l’’etapa de 0-3 és diferent al d l’etapa de 3-6. És diferent en quan a que a 0-3 el mestre dedica molt més temps a satisfer les necessitats bàsiques, ja que en segons quins aspectes els infants encara no són autònoms. A més, la relació mestre- família és molt més propera ja que són ells els que comuniquen un a l’altre com ha anat el dia, la nit, com es troba el  mateix infant, les coses que s’han fet, explicar qualque problema, elogi, etc. en aquesta etapa es creu que sense una bona relació i interacció família – escola no es pot dur a terme una educació de qualitat per l’infant. Aquesta necessitat d’interacció canvia a l’etapa de 3-6, ja no existeix la necessitat de parlar per l’infant, i per tant a poc a poc la implicació de les famílies va canviant i es va fent més distant. Depenent de l’escola, els pares tindran més o menys oportunitats per col·laborar dins l’escola.

Jo crec que el perfil de mestre de 0-3 i 3-6 ha de ser el mateix, o bastant igual, ja que han de mostrar la mateixa felicitat i vocació cap a la seva feina. Hi ha que dir, que existeix una diferència abismal d’un cicle a un altre, ja que com he comentat anteriorment les tasques no són les mateixes i això fa que pugui ser una diferencia que hi pugui haver en el perfil d’una mestre de 0-3 amb una de 3-6.

·        Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el que vas veure.

Durant les meves pràctiques em vaig trobar amb una mestra que des del primer dia es va notar que també estimava la seva feina, ja que ella una de les coses que em va dir el primer dia és que el nostre objectiu durant les pràctiques havia d’aprendre molt. I així va ser, ja que des d’un primer moment em va considerar com una educadora més, on em va deixar participar al cap d’unes setmanes en totes les activitats, decisions, planificacións i altres tasquen que feien les educadores a dins l’escola.

Sempre em va dir en el moment oportú com s’havien de fer les coses, i sinó ho feia bé em corregia amb les millors paraules. Em va donar molts consells, em va ajudar amb tot el que li vaig demanar.

I sobretot, mai em va considerar inferior a ella.

Era, i és una mestra agradable amb infants i adults, oberta a les propostes, amb ganes de feina i ganes d’aprendre. Una mestra que estima als infants i als companys de centre. Qui ajuda a qui ho necessiti i qui en demana si cal.

Jo crec que si que hi ha diferencies entre el seu perfil de mestre i el meu, però crec que es molt normal, tenint en compte que així com hi ha diferents personalitats i maneres de veure les coses, també ens podem trobar amb una gran diversitat de perfils de mestres, i personalment crec, que això és el que ens fa ser rics en educació.

·        Quin tipus de mestre vols ser?

Jo vull ser una mestra que:

-          -  Aprengui dels més petits; vull fer-me gran aprenent dels més petits.

-          - Que aprengui, gaudeixi, i s’embruti aprenent amb els infants.

-          - Que estimi i respecti a cadascun dels infants.

-          - Una mestra que acompanyi i guií en el procés educatiu dels infants.

-          - Una mestra alegre que demostri seguretat i confiança cap als infants, pares, famílies, i equip docent.

-          - Una mestra que faixi tot el que sap i més, que ho doni tot.

-          - Que sempre estigui disposada a ajudar als infants i a les seves respectives famílies quan ho necessitin.

-          - Una mestra conscient que forma part d’una comunitat educativa.

-          - Una mestra capaç de riure, plorar, cantar amb els infants, no amagar-lis cap sentiment.

-          - En definitiva, vull ser una mestra que estimi la seva feina!

·        Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

Com tot, a mesura que passa el temps, anam canviant de maneres de pensar, de vestir, etc. En quant al concepte de mestra, no es que amb el temps l’hagi anat canviat, sinó que a mesura que he anat fent anys, agafant experiència, llegint i demés he anat afegint coses i perfilant-ne d’altres, però en sí, jo crec que més o menys sempre he tingut clar que el meu perfil de mestra seria el que he comentat abans.